PARC BOMBERS VOLUNTARIS DE CALDES

A totes les persones que entrin en aquest apartat, en primer lloc
donar-l'hi les gràcies, i en segon lloc, comentar que no es pot explicar
tot per que hi hauria per fer un llibre, però, hem realitzat aquest resum per que us pugueu fer una petita idea.

 

Caldes de Montbui a l'any 1981 tenia una població de 6.000-7.000
habitants aproximadament, era una època de transició econòmica,
social, cultural, molt difícil per engegar coses amb esperit voluntari.

 

Per aquell temps a Caldes hi havia una dotació de bombers
voluntaris bàsicament enfocat en el tema forestal, ja que els
integrants eren pagesos que tenien "
cubes" per pogué transportar
aigua, tot i això, l'ajuntament disposava de motxilles portàtils d'aigua i
les utilitzaven en cas de foc forestal en el nostre terme municipal i es
feia una crida popular al centre neuràlgic que per aquelles dates era
el "canaletes" llavors la gent col·laborava en l'extinció, existeixen
documents escrits que parlen de bombers voluntaris a Caldes de
molts anys enrere, tots enfocats en la vessant forestal.

Com ja hem dit abans, Caldes era una població petita on ens coneixíem
quasi be tots, hi havia un veí del poble que la seva feina era bomber,
en aquells temps de la Diputació, i ho feia al parc de bombers de
Granollers, aquest company havia estat company d'escola i amic del
alcalde que hi havia a l'ajuntament, li va proposar crear un cos de
bombers voluntaris que sàpigues fer front tant a les emergències
rurals com a les urbanes, això suposava un gran repte, dedicació,
esforç i moltes hores de sacrifici. Tot i que era un projecte difícil, era
alhora engrescador i gratificant pogué ajudar a col·laborar en la
mesura de les nostres possibilitats a reduir o minimitzar els sinistres
del nostre municipi.

A primers del mes de març de l'any 1981 s'engega el Cos de Bombers
Voluntaris de Caldes de Montbui amb un grup format per 8-10
persones amb el comandament del nostre company "bomber expert",
en primer lloc l'ajuntament dintre dels seus limitats pressupostos, ens
compra una sèrie de equipaments (casc, botes, roba de feina, guants
etc.) m'entres nosaltres visitàvem cada cap de setmana el parc de
bombers de Granollers per aprendre quin material feien servir, com
s'utilitzava, etc...
Ens donem a conèixer a la població mitjançant una exhibició en la
que posem en pràctica el rescat urbà i l'evacuació de un edifici, fem
una sèrie de sorteigs per aconseguir diners, comprem una furgoneta
que nosaltres mateixos pintem i condicionem per fer les funcions de
vehicle de transport de personal i material, també amb la
col·laboració de l'ajuntament podem comprar un camió "
EBRO" dels
que utilitzaven al aeroport per fer el trasllat de persones, amb la
col·laboració d'industrials de Caldes, el convertim en vehicle cisterna
d'aigua, el Cos de Bombers de Caldes ja era un fet consolidat i amb
identitat pròpia.
Arriba l'any 1984 i la Generalitat de Catalunya absorbeix la
responsabilitat dels bombers professionals a Catalunya, es troba que
a Caldes de Montbui hi ha un cos municipal amb experiència i molt
bona predisposició (som el primer parc de bombers voluntaris de la
província de Barcelona), ens van fer superar unes proves físiques i
culturals, i vam entrar a formar part del Cos de bombers voluntaris de la
Generalitat de Catalunya, això es tradueix en disposar de més
material, més vehicles, més formació i un àmbit de treball molt més
ampli que la nostra població, podíem actuar arreu de Catalunya, fins
al dia d'avui que ja tenim una trajectòria de trenta anys dintre del
Cos de bombers Voluntaris de la Generalitat de Catalunya.